martes, 15 de noviembre de 2016

Estructura i Dinàmica Interna de la Terra


ESTRUCTURA

Escorça
És una capa rocosa prima i sòlida. N’hi ha dos tipus molt diferenciats.
Escorça continental: Té un gruix d’uns 30 i 70 km. Forma els continents i està formada per granit i algunes roques metamòrfiques. En moltes zones la superficie està coberta de roques sedimentàries i de sediments sense consoldidar.

Escorça oceánica: Té un grui d’uns 10 km. Forma els fons oceànics i està composta principalment de basalt i gabre.

Mantell
És una capa rocosa situada entre l’escorça i el nucli de la Terra. Està formada per peridiotita, una roca formada principalment pel mineral d’olivina.

El mantell està dividit en dues parts: el mantell superior, que comprèn des de la base de l’escorça fins als 670 km de profunditat, i el mantell inferior, que es trova entre els 670 m de profunditat i el nucli. El mantell inferior és més dens que el superior.

Nucli
El nucli està compost principalment per metalls: 85% ferro, 5% níquel i 10% d’elements no metàlic (silici, carboni i oxigen). Té dues parts:
Nucli extern: Des dels 2.900 km fins als 5.150 km de profunditat. Es trova en estat líquid. S’hi ormen corrents de convecció, que originen el camp magnètic terrestre.
Nucli intern: És una esfera d’uns 1.220km de radi i està en estat sòlid.




Discontinuïtats Sísmiques
Les discontinuïtats sísmiques són les separacions entre les diferents capes de la terra, i que es poden localitzar enregistrant les ones sísmiques per mitjà d’estudis sismològics. Hi ha quatre discontinuïtats sísmiques:
Descontinuïtat de Mohorovicic. Entre l’escorça i el mantell, a una profunditat de 30 a 70 km.
Descontinuïtat de Repetti. Entre el mantell superior de l’inferior. Es localitza a 670 km de profunditat.
Discontinuïtat de Gutenberg. Entre el mantell del nucli extern, i es troba a una profunditat de 2.900 km.
Discontinuïtat de Lehman. Entre el nucli extern del nucli intern. Es troba a 5.150 km de profunditat.


Litosfera
La litosfera és el conjunt que formen la escorça i la part més externa del mantell superior. Hi ha dos tipus de litosferes:
Litosfera continental: Està formada per l’escorça continental i part del mantell superior. Té un gruix d’entre 300 i 100 km. La roca que predomina és el basalt.
Litosfera oceànicaEstà constituida per l’esorça oceánica i part del mantell superior. Té un gruix d’uns 100 a 20 km. Les roques que predominen són les roques granítiques.
Quan la litosfera es arrossegada pels moviments del mantell, es fragmenta en grans blocs anomenats plaques litosfèriques.




Plaques litosfèriques
La litosfera terrestre està fracturada en varies parts, que es mouen com blocs rígids, cadascuna d’aquestes parts rep el nom de placa litosfèrica. A la Terra actualment es distingeixen 17 plaques.
Aquestes plaques poden ser:
Oceàniques: Uns exemples en són la placa Pacífica, la placa de Cocos i la de Nazca.
Continentals: Per exemple la placa Aràbiga.

Mixtes: Per exemple la placa Europea i l’Africana.




DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA


La Tectònica de Plaques
La tectònica de plaques és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, que difereix bastant de la teoria de la deriva continental proposada per Wegener. Aquesta teoria diu que les plaques litosfèriques llisquen sobre el mantell,, i que per tant, tant els continents com els fons oceànics es desplacen. Pel que fa a la força que impulsa aquest moviment, diu que són els corrents de convecció del mantell. També diu que la causa dels relleus és la col·lisió entre plaques.


Vores Constructives: Dorsals Oceàniques

Les dorsals són límits entre dues plaques que en separar-se, es produeix una expansió dels fons oceànic. A les dorsals sempre es genera escorça oceànica (roca basàltica), mai escorça continental. Un exemple en seria la dorsal del centre de l’Atlàntic.




Vores Destructives: Zones de Subducció
En les vores destructives les zones de subducció són unes zones llargues i estretes on una placa litosfèrica descendeix per sota d'una altra. És a dir la litosfera oceànica es doblega i s’enfonsa en el mantell.  Pot ser que hi hagi la subducció de la placa oceànica sota la continental o subducció entre dos plaques oceàniques.
Les zones de subducció   es caracteritzen per:
  - La destrucció de litosfera oceànica.
  - La força d’empenyiment cap a sota que origina   sismicitat.
  - La producció del magmatisme.
  - Generació de serralades volcàniques en els   marges continentals, i arcs d’illes en l’oceà.



Vores Passives
Les vores passives separen dues plaques que es mouen en direccions paral·leles    però en sentit oposat. Són freqüents a les dorsals, i a més a més, són vores on no es crea ni es destrueix litosfera.
Es important saber que les dorsals són fractures discontínues i per tant és freqüent que una dorsal s’interrompi, és a dir que pari, i continuï uns quilòmetres més a l’esquerra o la dreta, produint una expansió del fons oceànic i en conseqüència una zona de cisallament que anomenem falla de transformació, que genera molta sismicitat.



Vores de Col·lisió
Les zones de col·lisió es creen quan dues plaques continentals col·lideixen, és a dir xoquen, i una es queda encavalcada sobre l’altra. En conseqüència el moviment convergent s’atura.
Cal saber que:
- Formació del relleu anomenat orogen de col·lisió, que sofreix un ascens isostàtic provocat per l’empenyiment del mantell.
- Es produeix magmatisme i metamorfisme a causa de la compressió produïda pel xoc i fregament de les plaques.
- El xoc provoca en les dues plaques grans fractures que causen forta sismicitat.
-El gruix de la litosfera continental augmenta.